Spanish team in Warsaw

IMG_3216

Varsòvia Febrer 2016 Erasmus + Eutopia
Diumenge 28 de febrer per Sonia

Hem quedat en l’aeroport de Barcelona a les 8:00 del matí!! en la Terminal 1 al mostrador de Vueling.
Jo arribo a les 8:03 i no tinc ni idea d’on està Vueling. Carregant amb la meva maleta XXL m’encamino a informació i veig al lluny a tots fent-me senyals: Aquí, aquí!!…quina vergonya, sóc l’última!!!
Però que macos tots i totes, entre nerviosos i contents, plens de ganes de començar l’aventura.
El vol surt a les 10:00 i tenim encara que facturar. La maleta guanyadora és…la de Rafa 26 kgs!!! però l’hostessa s’enrotlla i ens la deixa passar sense recàrrec 🙂
Comiats als pares, mares i germans, alguna llagrimeta  i endevant! Tots passem el control i ningú pita ( bé sí, les sabates de Kadi) i a Sara li toca el control aleatori amb un nen del que es fa amiga:)
Lavabos, selfies i Rafa&Sonia es van a prendre un cafè. Això marxa!IMG-20160228-WA0007
Embarquem sense problemes i ens toca a tots ben juntets excepte a Rafa, pobre, que no ho veiem en les tres hores de vol.
Comencen a dormir-se tots, Arianna i Andrea usen a Miguel de coixí. Kadi i Judith com dos angelets mentre Paula es baralla amb la música del seu mòbil. Sara i Eugenio no callen ni un segon i jo abraçada al meu coixí abelleta somiant amb arribar a Polònia i que el viatge sigui inoblidable.

per Kadi

Com diu Sonia, mentre Judith i jo dormíem com dos angelets i després de diversos intents, Miguel complint amb la seva funció de pesat del grup no parava de molestar fins a aconseguir el seu objectiu: despertar-nos.
I tots explicant els minuts que falten perquè aterri l’avió. Uns maten el temps parlant com Sara , Eugenio, Andrea i Arianna, uns altres repassant el que hauran d’exposar (Miguel i Paula) però uns altres com Judith es passen tota l’estona fent-se fotos (amb el meu mòbil !!!)
No veiem l’hora d’arribar ja i que em retornin el mòbil!!!
I com no, Sonia, en el trajecte consentint-nos com a bona mami donant-nos Chupa-Chups (era una anotació necesaria:)

per Sara

Sonia és la proveïdora oficial de chupa-chups i xiclets. Anem per sobre dels núvols i no sembla que faci mal temps (esperem que no plogui) La senyora de darrere m’ha donat unes quantes puntades, però ja solament falta mitjana hora per aterrar. Tenim moltes ganes de veure als nostres polonesos. Eugenio m’ha donat conversa tot el vol, així que la música per res!!! Acaba de dir que es tiraria sobre els núvols perquè semblen de cotó 🙂

per Andrea

Ei nois que estem arribant a Polònia. Tenim unes ganes impressionants, no veiem l’hora d’aterrar. Després de molts intents fallits de matar el temps (des de dormir damunt de Miguel) fins a ballar els tres asseguts i jugar al penjat. Ara mateix estem asseguts, desesperats perquè el viatge se’ns està fent una mica pesat. Estem desitjant veure la cara dels nostres polonesos i intercanviar les nostres primeres paraules…Encara que d’altra banda no volem separar-nos quan arribem.
Estem aterrant!!! Què fort!! Aquí comença la nostra aventura, que estic segura que serà inoblidable perquè no hi ha gens millor que viatjar amb amics i amb profes súper enrotllats.

IMG-20160229-WA0016

Dilluns 29 de febrer per Arianna

Avui m’he aixecat a les 6:45 per culpa de la italiana que també està a casa de la meva polonesa. Com ja sabeu tots … (Censurat) Em vaig aixecar a aquesta hora i a les 8:00 sortim de casa, vam haver d’agafar el bus, el tranvia i el metro i una altra vegada el bus, fins a arribar a l’institut. És molt estrany, res a veure amb el nostre institut. Vam ser tots a l’una sala d’actes, una sala enorme on vam fer activitats (molt avorrides). Vam fer els ice-breaking games que va ser una activitat molt pesada, que consistia a recordar el que cada persona deia (nom, país i hobbie)IMG-20160229-WA0010

Després d’aquesta activitat vam haver d’anar a una classe a fer un currículum vitae (quin avorriment) A les 12.30 més o menys ens vam anar al menjador (el menjar dolentíssim) i quan vam acabar vam ser a un centre comercial molt gran on havíem planejat comprar molta roba, però les tendes eren les mateixes que a Espanya així que acabem menjant crepes i gofres. Acabant de menjar la meva polonesa i la de Judith tenien planejat anar al centre amb el seu grup d’amics, total que vam anar. Érem els únics espanyols però no va passar gens perquè ens vam fer amics de “Peter l’Anguila” (el noi maco) i comencem a parlar amb ell i amb els altres nois. Més tard ens van portar al Palace of Culture and Science on “van caure” molts selfies. El grup de polonesos parlaven mentre Judith i jo seguíem amb les fotos, ens van dir d’anar a un bar musical i de seguida vam dir que si, no ho pensem ni un moment. Arribant les 22:00 la gent s’anava anant, llavors la meva polonesa va cridar al seu pare perquè ens vingués a buscar, i així va ser. A les 22:00 ja estàvem a casa.

per Sara
Avui m’he aixecat a les 7:00 i estava tot nevat.

IMG-20160219-WA0002M’ha encantat aixecar les persianes i veure el paisatge, ha estat emocionant ja que és la tercera vegada que veig la neu. A les 9:00 havíem d’estar en l’institut així que sortim de casa a les 8:15 per agafar dos busos sí, sí dos busos!! i pensar que jo m’aixeco a Espanya a les 7:30 i trigo 10 minuts a arribar al cole…Però bé, una vegada aquí vam veure el cole dels polonesos. És molt curiós perquè en la planta baixa tenen una espècie de guardaroba que sembla una presó i els banys estan separats en diferents plantes.
A continuació entrem en una sala fosca amb un escenari. Ens asseiem una professora polonesa pèl-roja amb cara seriosa ens va començar a explicar el que faríem després durant el matí.IMG-20160229-WA0018
Després comencem amb els ice-breaking games. El nostre grup era molt gran i de cada persona que ho formava havíem de recordar el nom, el país i el hobbie. Eren molts, no em vaig poder acordar de tots però va estar divertit, un noi polonès “Jakub” va dir que li encantava menjar i tots ens vam posar a riure.
Va arribar el descans, van anar 15 minuts, però no ens vam adonar i els espanyols no vam menjar gens, eren les 10:15 i no teníem gana. Per cert, al matí vaig flipar amb tot el que em van posar per desdejunar en el cole: un suc, un bocata, galetes, una poma i gominoles.
L’hora de les presentacions s’apropava, tots estàvem nerviosos però al final va sortir bé.
Després de dues activitats molt avorrides ens vam anar a menjar al menjador que tenen en l’institut (quin menjar més dolenta! com trobo a faltar a la meva mare i la seva truita de patates)
Totes les espanyoles estàvem encantades perquè ens van portar a un centre comercial en el qual pensàvem que anàvem a comprar molta molta roba….però no. Totes les tendes que hi havia les tenim a Espanya i al mateix preu 😦
Finalment ens resignem a sortir amb les mans buides. Berenem en un lloc de gofres i vam cridar l´atenció, com sempre, crec que s’ha notat que som espanyols 🙂
A mitja tarda la meva noia, Agnieszka (en espanyol Inés) i jo ens vam anar amb Kadi, Miguel i els seus hosts. El de Miguel és super-maco em cau molt bém  es diu Michal, en espanyol Miguel quina casualitat!!!
Vam ser al Hard Rock Coffee a comprar uns regals i just per aquí vam veure el Palau de Cultura i Ciència un lloc molt bonic i il·luminat. Michal ens va explicar tota la història d’aquest palau (mare de Déu com parlava, però va ser divertit). Continuem donant tornades per diferents carrers de Varsòvia sense parar de parlar i de riure.
Però es va fer tarda i m’havia d’anar, així doncs  tots ens van acompanyar a Inés i a mi  a la parada del tramvia.
Ara estic a casa, ja he sopat i la veritat és que la meva panxa va a explotar…no puc amb la meva vida.. Esmorçar, menjar i sopar moltíssim…com segueixi així torno rodant a Espanya.
Avui m’ho he passat genial, m’encanta estar amb tanta gent i alhora amb els meus amics. Ha estat molt divertit però espero que demà sigui millor!!!

Dimarts 1 de març per Kadi

(Marca en Polonès) Hem tingut un dia molt esgotador
Us explico, comencem les classes a les 9:00 i el primer que fem és escoltar a la professora pèl-roja (Censurat) dir que ens hem de separar en dos grups (una altra vegada) per fer dues activitats diferents. M’ha tocat amb Paula, Sara i Eugenio!!! que bé, però sempre ens toca començar amb les pitjors classes.
ahir ens va tocar fer un CV i avui hem fet un “decission tree” sobre les conseqüències de contractar un servei de neteja, tot molt guay.
Després d’aquesta classe tan genial ens anem a una altra aula on veiem a Judith, Arianna, Andrea i Miguel ballar cançons poloneses, se’ls veia molt contents 🙂
Quan el grup 2º acaba de ballar, Sara, Paula, Eugenio i jo amb els nostres respectius polonesos entrem a ballar a la sala de ball i els de el primer grup hem ballat la Macarena i una mica de salsa, no ha estat res de l’altre món, la veritat, però ha estat divertit, m’ha fet oblidar la classe anterior, i això és d’agrair.IMG-20160301-WA0009 Després de ballar una estona hem menjat i després hem anat al museu de nosequé cosa, la veritat, és que no he estat molt atenta i no m’he assabentat de gran cosa, anem de res. això sí, la guia no parava d’esmentar Jerusalem.IMG-20160301-WA0017IMG-20160302-WA0006
En acabar la nostra visita en el museu ens hem anat al jumping!!! La veritat és que pensava que anava a ser poc divertit perquè no solc pujar-me als matalassets en temps de fires però he acabat passant-m’ho molt bé i crec que tots els meus companys també (Sara i Eugenio gaudien d’altres activitats) encara que és necessari esmentar que em fa molt de mal l’esquena perquè Jakub el noi maco que li agrada a Judith ha caigut sobre mi i ni “excuse me” que m’ha dit, maco, però maleducat.
En fi, després d’aquesta super-experiència, he vist marxar a Andrea, Paula i Judith a aquesta última molt preocupada perquè la seva polonesa s’hi havia fet molt de mal (una altra víctima del polonès patoso) i estava plorant 😦
Bé després de tot això que us he explicat Arianna, Giovanni, Giulia i jo amb els nostres respectius polonesos (és clar) ens hem anat a menjar (menjar que estava super dolent) ara a les 20:27 de tarda estic a l’espera d’uns bons “pan cakes with cheese”, bo nois, ja els he provat i crec que el cheese sobrava, hauria preferit menjar-me solament les crepes.
Bé, Rafa i Sonia ,el millor per l’últim doncs…He vist a Rafa super entregat en un vídeo ballant salsa amb una professora polonesa Grace crec que es diu, doncs això Rafa balla super be i Sonia…què llests han estat que no els hem vist ni un pèl a l’aula avorrida 😦
Tornant a l´altre tema , crec que el millor d’aquest viatge són els super-profes que ens acompanyen.
Per cert Sonia, no he trobat els teus guants, sorry.
No vull tornar !!!!

Dimecres 2 de febrer per Eugenio

El dimecres al matí vam ser a un museu, I perquè ens anem a enganyar? Va ser un rotllo de museu de debò, era un museu catòlic. A mi no sé qui em donava més pena si jo o la dona que ens explicava tot. Bé seguim, quan sortim del museu ens vam anar a menjar un grup d’amics, els nostres partners, la Sara i jo a un burguer que era típic d’allí que la veritat és que estava boníssim.IMG-20160302-WA0003 Quan acabem de menjar la meva traductora personal ( Sara ) es va anar amb la seva partner i un grup més de nois a la scape room, mentre jo em vaig anar a patinar sobre gel amb Paulina ( la meva partner ), Julka i Nics a l’Estadi Nacional, que dins estava la pista de gel. Jo pensava que on m’estava ficant jo si jo no he patinat en la meva vida i amb la mala sort que tinc jo!!!Bé, ja en la pista de gel el meu últim consol que era el que el Lituà ( Nics ) no sabés patinar. Si, el meu consol va desaparèixer en saber que el jugava a hoquei sobre gel. Però ja en la pista de gel els tres em van ensenyar a patinar, cosa que em pensava que no arribaria a aconseguir, i ho vaig aconseguir en poc temps gràcies a ells. Va ser una record que mai  oblidaré ja que ens ho vam passar molt bé i també em vaig començar a sentir molt més còmode amb ells. Bé, ja quan vam acabar vam anar a una botiga de caramels d’allí que allí havíem quedat amb Sara, Paula i els seus amics, allà podies veure com els feien, i estaven súper bons i havien moltíssims tipus de sabors. Quan ens reunim tots ens vam anar a Old Town perquè volien portar-nos a un restaurant que feien menjar típic de Polònia. Tots ens demanem dumplings que tenen la forma de cresta però són tous. Que cosa més bona, estaven boníssims de debò, em van encantar. Vam estar una bona estona sopant i parlant sobretot. Quan ja vaig arribar  a casa de Paulina em vaig anar directe al llit perquè estava mort de tot el dia. La veritat és que per la meva aquest dia va ser si no el millor, un dels millors.

Dijous 03 de març per Paula&Judith
Us expliquem, avui hem anat al Parlament, com no Ari arriba tard. Hem fet la visita i el nostre amic Eugenio i la seva “cabecita loca”, gairebé perd el DNI, encara sort que un home es va adonar, una mica més i ens ho deixem a Polònia què despistat!!
Després d’això (ha estat molt avorrit) ens dividim en grups per anar al OLD TOWN, en el trajecte gairebé ens perdem, almenys tres vegades ja que no sabíem ben com era nostra parada.
I el noi grec Stelios que no se separa de nosaltres, no parava de dir “very fun, very fun”. Una vegada arribem allí i ens deixen anar a la babalà per fer un joc.
Quan acabem tornem al cole (on Paula gairebé es mata en el tram) Ens tenien organitzada una festa, on hi havia moderi (que no estava molt bona) i en ser la cerimònia de comiat ens van donar uns diplomes camina que no cridem, gairebé ens deixem les mans de tant aplaudir!!! Acaba el lliurament de diplomes (vas tenir èxit Rafa)i continuem amb la festa, i en aquest moment va començar a sonar la música, i com no els espanyols fent-se notar. On al principi comencem ballant sols va acabar per ballar tothom i ballem danses típiques de tots els països participants (turcs, polonesos…i que no falti la Macarena) Gaudiran com a nens quan estiguem a Barcelona.IMG-20160302-WA0002
Van passant les hores i ja van caient alguns comiats, perquè ens anem dispersant.
Alguns es van anar al Palace of Cultures (quina por donava l’altura 33 plantes) Després d’això alguns es van anar al museu i uns altres a casa per començar a preparar les maletes i acomiadar-se de la seva “família” Quines llagrimes ens queien a la nit!!! com no plorar amb tots els moments i regals que ens han donat…i després a dormir tothom!!IMG-20160302-WA0006
Divendres 4 de març per Paula & Judith
L’últim dia…quina pena ens dóna deixar Polònia i als nostres nous amics.
Hem quedat a les 11:30 en l’aeroport on Rafa i Sonia es troben un “dramón” A Kadi i la seva polonesa plorant. L’últim dia i els cau una multa, vagi mala sort han tingut 😦IMG-20160302-WA0016 de camí al mostrador de Vueling ens trobem amb les turques, i el molt que ha plorat Sara.
Quan ja tots hem facturat apareix Paula!! Una mica més i ens la deixem a Varsòvia! Arriba el comiat, i no ens volíem separar, A plorar tothom!!! Esperem tornar a veure’ls aviat!!!

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s